English Español
Ves a l'inici inici > rebost >

Al.legacions en denúncia per circular en moto per un camí

A LA DIRECCIÓ DELS SERVEIS TERRITORIAL DE BARCELONA DEL DEPARTAMENT DE D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Marià Morera Goberna, Director dels Serveis Territorial de BarcelonaLeoncio Vicente Pardos, DNI 12345678X, domiciliat a 08007 Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 617, 3r 2a, presento al·legacions en l’expedient sancionador 2012, iniciat segons decisió del Sr. Marià Morera Goberna, Director dels Serveis Territorials de Barcelona.

1. AL·LEGACIONS

1.1. Caducitat de l'expedient

La suposada infracció es diu comesa el 20/11/1912, l’acord d’inici d’expedient té data 29/10/1913, i ha estat notificat el 30/10/1913.

Entre la data dels fets i la notificació de la iniciació de l’expedient han passat, amb escreix, el termini de 6 mesos per resoldre els expedients administratius que estableix l’article 16 del Decret 278/1993, de 9 de novembre.

L’article 6 del Decret estableix, entre les diverses formes d’iniciació dels expedients sancionadors, la «denúncia presentada per qualsevol persona». Els agents de la Guàrdia Civil números K601XP i X566G tenen, sens dubte, la consideració legal de «persones» en el sentit de l’article 6, que no distingeix entre agents de l’Autoritat o ciutadans ordinaris.

Tal com mana l’article 16 del Decret citat, cal que decreteu l’arxiu de l’expedient, sense declaració de responsabilitat.

1.2. Nuli.litat de la proposta de resolució per manca de concreció dels fets

Faig aquesta al·legació amb caràcter subsidiari respecte de l’anterior.

L’article 18.3del Decret 278/1993 diu que a la proposta de resolució caldrà que constin els fets que s’imputen a l’expedientat.

La necessitat de consignar detalladament els fets imputats no és merament estètica, ni una tràmit formulari, forma part del principi de la tutela efectiva dels drets individuals, i té per finalitat que l’expedientat pugui exercitar el seu dret de defensa de forma plena.

La Proposta de Resolució no conté la descripció de les circumstàncies de la suposada infracció; no informa dels criteris objectius o subjectius dels que es dedueix la imputació de circular «per vials no aptes per a la circulació motoritzada», sense que es concreti en quines circumstàncies es produeix aquesta suposada circulació. Els Agents han de facilitar, tant al ciutadà com a l’Autoritat sancionadora, una descripció suficient dels fets que permetin al primer la defensa, i al segon l’exercici de les seves competències. Recordeu que un agent no és el titular de la potestat sancionadora i, per tant, no pot judicar, per ell mateix, si uns fets encaixen en una conducta sancionada per una norma.

La correcta i precisa identificació del fet és essencial, tant per l’exercici del dret de defensa, com de la potestat sancionadora, i més encara si teniu present que l’article 6 LAMN determina que no qualsevol circulació motoritzada és constitutiva d’infracció, sinó només la que es desenvolupa en espais naturals, o fora dels camins d’amplada inferior a 4 metres en els espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural no declarats de protecció especial. Considereu també que l’article 6.3 permet que hi hagin zones on es pot circular fins i tot per camins d’amplada inferior a 4 metres. Així doncs, la concreció del lloc dels fets, és absolutament essencial.

No ignoro que hi ha un mal ús administratiu que consisteix a considerar que els agents «posen multes» això és incorrecte. Com ja sabeu, els agent només denuncien fets i qui «posa la multa» és el titular de la potestat sancionadora. Doncs bé, els agents no han complert el requisit de facilitar a l’Autoritat una descripció raonable dels fets que permeti a aquesta formar-se un criteri per prendre una decisió a l’expedient. No és acceptable que els agents no consignin la velocitat, l’amplada de la via, la descripció del paratge, si la via estava o no senyalitzada, si es tractava d’un camí de treta de fusta, de pas a cabana, que passa per llera o les circumstàncies de fets precises per que l’Autoritat pugui judicar els fets denunciats. Aquest mal ús l’heu traslladat a la proposta de resolució que, d’aquesta forma, vulnera l’article 18 del Decret citat i esdevé nul·la.

1.3. Manca de tipicitat del supòsit de fet que imputeu

Faig aquesta al·legació amb caràcter subsidiari respecte de les anteriors.

El lloc en que es diu comesa la infracció està inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural Muntanyes de Ventdelplà i, segons que consta a l’acord d’inici de l’expedient, consistiria en circular «en un camí paral.lel a la N-340, Km. 427,500 (sentit Mesborrona)». Observeu que la imputació consisteix, no en circular camp a través, sinó per un camí.

Si comproveu les bases de dades de l’ICC, al punt quilomètric 427,500 de la carretera estatal N-340, veureu que en sentit Mesborrona només hi ha un de camí que li sigui paral·lel en sentit Mesborrona. Adjunto plànol topogràfic, inclosa la llegenda; i ortofotos en dos nivells de zoom (documents 1 a 3).

El camí té una amplada de plataforma superior als 4 metres en tot el seu recorregut i està inventariat i representat amb doble línia negra en la cartografia topogràfica de l’ICC, que correspon a camins i pistes.

Observeu, nogensmenys, que el camí es troba en la zona de domini públic de la carretera, a menys de 8 metres de l’aresta exterior de l’explanació (article 21.1. LC) i, per tant, dins de la zona d’afecció i de servitud d’aquesta via. Al punt concret dels fets que es diuen comesos, hi ha un element funcional de la carretera, consistent en una explanació apta per a l’estacionament de vehicles en situacions d’emergència o altres incidències de la circulació, tal com regula l’article 21.2 LC. Aquest element funcional és imprescindible per a la seguretat vial si comproveu el fet que, en aquest tram, la carretera no té el voral de l’amplada reglamentària, com si fos una carretera d’un país del tercer món, cosa inaudita en la resta de la xarxa estatal. Donades les condicions específiques del tram, el camí paral.lel a la carretera, dins la zona de domini públic i l’esplanada que podeu veure en la documentació gràfica, en són elements funcionals i, per tant, aptes per a la circulació en situacions d’emergència, de necessitats o de conveniència dels usuaris de la via.

Afegiu a tot això que el camí manca de cap mena de senyalització sobre interdicció o restricció de circulació, tal com demana l’article 11.1 LAMMN, el que fa que, fins i tot si consideràveu que no és un element funcional de la carretera, també s’hi podria circular, atès que té amplada superior a 4 metres (vegeu topogràfic a escala), i no està senyalitzat. Observeu la fotografia (document 4) on podeu veure la disposició del camí paral.lela, la distància a la carretera, l’esplanada d’estacionament d’emergència i l’absència de qualsevol senyalització que en limiti l’accès. El cartell blanc que es distingeix té la llegenda, en lletres majúscules negres, «ÀREA PRIVADA CAÇA».

En resum, els fets descrits a l’acord d’inici no integren cap infracció de la LAMM.

2. PETICIONS

Per les al·legacions anteriors demano que, en vista de les al·legacions, i després dels tràmits d’instrucció que siguin del cas, inclosa la pràctica de la prova que es proposa:

  1. Declareu la caducitat de l’expedient, en haver passat més de sis mesos des de la data dels fets i la notificació de l’acord d’incoació i proposta de resolució.
  2. Subsidiàriament, anul·leu la proposta de resolució, en no contenir els elements mínims d’identificació per garantir de forma suficient el dret de defensa i l’exercici de la potestat sancionadora.
  3. Subsidiàriament respecte de les anterior peticions, decreteu el sobreseïment i arxiu de l’expedient en no haver quedat provat la comissió de cap conducta prohibida per la llei.

3. PROVA

Demano que feu prova a l’expedient que consistirà en  els mitjans següents:

3.1. Documental

Consistent en:

3.2. Testifical

Consistirà en que preneu declaració als agents de la Guàrdia Civil identificats en el plec de càrrecs, conforme al següent qüestionari:

  1. ¿Té el camí de servei paral·lel a la carretera N-340, quilòmetre 427,500, amplada mitja de 4 metres?
  2. ¿Discorre el camí de servei a menys de 10 metres de l’aresta exterior de l’esplanació de la carretera?
  3. ¿S’incorpora el camí de servei a una esplanada de la carretera que habitualment s’utilitza com a zona d’estacionament o maniobra?
  4. ¿Hi havia el 20/11/1925 a les 10:00, alguna mena de senyalització en el camí que advertís que no es pot circular amb vehicles motoritzats?

3.3. Pericial de topògraf

Consistirà en l’aportació d’informe d’un topògraf que establirà quina és l’amplada mitja del camí que discorre paral·lela a la carretera estatal N-340, en el punt quilomètric 427,500, direcció Tarragona.

Barcelona, 11 de setembre de 2014.