English Español
Ves a l'inici inici > documents >

TAXA SOBRE RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES D'UN SOLAR

IMPORTANT!
Llegeix l'epíleg: un país de xorissos
Alguns Ajuntaments liquiden la taxa de recollida d'escombraries als propietaris de solars en els que no es desenvolupa cap activitat. Els vaig reclamar la liquidació, però no em van fer cas i els vaig haver de portar als tribunals, que van anul.lar-la.

I. Primer pas, el recurs de reposició

A L’AJUNTAMENT DE VALLIRANA

Josep-Antoni Gràcia Vicente, DNI 34997H, advocat i apoderat de EXPOLIADA SL, domiciliat a 08007 Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 617, 3r 2a, NIF B620456, formulo recurs de reposició contra la liquidacions de la Taxa de Residus que adjunto com document 1.

1. ELS FETS

1. Propietat d'un solar

EXPOLIADA SL és propietària del solar sense edificar parcel·la cadastral [•], carrer de la Moreneta 14, barri de Vallirana Parc.

2. Liquidacions per Taxa de Residus Sòlids Urbans

El [•] el Comú de Vallirana gira liquidació per la Taxa de Residus Sòlids produits en aquest solar.

2. DRET

2.1. Requisits formal de la impugnació

L’art. 223 de la LGT diu que el recurs de reposició contra deutes de venciment periòdic i notificació col.lectiva s’ha d’interposar abans d’un mes comptador des del dia següent a la finalització del periode voluntari de pagament. El període voluntari de pagament s’esgota el [•], com es desprén de les mateixes liquidacions, per tant, la impugnació es formula en termini. Per la seva banda, l’art. 225 LGT estableix que el recurs s’ha d’adreçar a l’òrgan que dictà l’acte impugnat, en aquest cas, el Comú de Vallirana, a qui m'adreço.

Per tant, la impugnació es fa en temps i forma.

2.2. Inexistència del fet imposable

L’art. 2n de l’Ordenança Fiscal de Vallirana, que regula la taxa de gestió i tractament de residus sòlida urbans diu:

Constitueix fet imposable de la taxa la prestació del servei de recepció obligatòria de recollida domiciliària d’escombreries i residus sòlids urbans d’habitatges, allotjaments i locals o establiments on s’efectuïn activitats industrials, comercials, professionals, artístiques i de serveis.

La finca de EXPOLIADA SL no és habitatge, ni allotjament, ni local, ni establiment de cap mena, ni s’hi fa cap tipus d’activitat industrial, comercial, professional, artística ni de serveis: és un solar sense edificar ni explotar. Per tant, no hi ha fet imposable de la taxa de residus.

Sense fet imposable no es pot meritar cap tribut. Si el tribut no s’ha meritat, la liquidació és improcedents i, per tant, s’ha d’anul.lar.

2.3. Suspensió de l'acte

Demano la suspensió de l’acte impugnat sense necessitat de garantir-ne l’import , atès que es dóna el supòsit de l’art. 224.3 LGT:

Es podra suspendre l’execució de l’acte impugnat sense necessitat d’aportar garantía quan s’aprecii que al dictar-lo s’ha pogut incórrer en error aritmétic, material o de fet.

La liquidació incorre en l’errada de considerar que la finca de EXPOLIADA SL és habitatge, local o establiment amb algun tipus d’activitat, quan el cert és que es tracta de solars sense edificar ni explotar.

3. PETICIONS

Demano que, per les raons exposades, anul·leu la liquidació impugnada i, mentretant, n’acordeu la suspensió, sense necessitat de garantir l’import.

II. Segon pas: recurs contenciòs administratiu

AL JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU

Com era d'esperar, el Comú no va acceptar el meu recurs, i va mantenir el criteri que el solar havia de pagar la Taxa. Així que vaig presentar aquest recurs contenciós administratiu.Carmen Rami Villar, procuradora de EXPOLIADA SL,segons poders que adjunto per còpia, domiciliada a 08014 Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 617, 3r 2a F, NIF B620, sota la direcció de l'advocat Josep-Antoni Gràcia Vicente, interposo recurs contenciós administratiu contra la desestimació del recurs de reposició presentat contra la liquidació de la taxa de residus urbans girada per l’Ajuntament de Vallirana.

1. FETS

1. Propietat d'un solar

EXPOLIADA SL és propietària d’un solar sense edificar situat al carrer Moreneta 14, parcel·la cadastral 1821S00XX01L0.

1.2. Liquidació de la Taxa de Residus Sòlids Urbans

El Comú de Vallirana, el [•], va girar liquidació per la Taxa de Residus Sòlids de l’anterior solar. Adjunto liquidació, com a document 1.

1.3. Recurs de reposició

El [•] es presenta recurs de reposició amb l’argument de que la finca sobre la que es liquida la Taxa és un solar sense edificar, que no genera cap tipus de residu i que no integra, donc,s els criteris de subjecció de l’Ordenança. Adjunto recurs, com a document 2.

El recurs es desestima per resolució de [•]. Ajunto resolució, com a document 3.

2. DRET

2.1. Competència

Conforme a l’article 8.1 LRJCA és competent aquest jutjat, atès que impugno un acte d’una entitat local. Si enteníeu que el jutjat no era competent, cal que remeteu l’expedient a qui pertoqui (article. 7.3 LRJCA).

2.2. Procediment

Cal que tramiteu la demanda pel procediment abreujat, d’acord amb l’art. 78.1 LRJCA, atès que la quantia és de 106,39 €, inferior al límit de 13.000 €.

2.3. Nul.litat de les liquidacions per inexistència del supòsit de fet del que derivaria la meritació de la Taxa

L’article 2 de l’Ordenança Fiscal de Vallirana, que regula la Taxa de Gestió i Tractament de Residus Sòlids Urbans, defineix el fet imposable així:

Constitueix fet imposable de la taxa la prestació del servei de recepció obligatòria de recollida domiciliària d’escombreries i residus sòlids urbans d’habitatges, allotjaments i locals o establiments on s’efectuïn activitats industrials, comercials, professionals, artístiques i de serveis.

Adjunto text de l’Ordenança, tal com apareix publicada en data d’avui (document 5).

La finca propietat de la Recurrent és un solar sense edificar i amb la urbanització pendent de recepció per l’Ajuntament, atès que les obres d’urbanització encara estan en curs. No hi ha cap habitatge, allotjament, local o establiment, no s’hi desen materials, ni s'hi fa cap mena d’us. Es tracta simplement de sòl en procés d’urbanització.

La Llei catalana 6/1993 de 15 de juliol Reguladora dels Residus, en la redacció donada per la 15/2003 de 13 de juny, defineix, al seu article 34, el fet imposable així:

Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis de reciclatge, tractament i disposició del rebuig o de residus feta per la Generalitat o pels Ens locals

És doncs imprescindible, per poder percebre la taxa, que el subjecte passiu generi alguna mena de residu que sigui objecte de tractament i/o disposició.

El solar de la Recurrent no genera cap mena de residu pel que les liquidacions infringeixen tant l’article 34 de la llei de Residus com l’article 2 de l’Ordenança 10 de Vallirana.

El fet que, com diu la resolució que desestima la reposició, a l’article 6 de l’Ordenança s’inclogui la paraula solar no fa que per aquest sol motiu tots els solars restin subjectes a la Taxa, si no és que s’hi feia alguna activitat que generi residus. És tècnicament incorrecte, i constitueix un abús de dret, ignorar que un solar que no genera residus no està subjecte a la Taxa simplement pel fet que a la tarifa (article 8) hi consti el concepte solar.

2.4. Costes

La manca de suport legal a la liquidació impugnada és notori. Malgrat això l’Ajuntament la manté, potser amb la idea que la seva poca quantia farà que el subjecte passiu no vagi a la Jurisdicció, perquè li costarà més la defensa del seu dret que el mateix dret. Aquesta actitud és especialment perversa i temerària i justifica que es faci un pronunciament de temeritat de l’Administració als efectes previstos a la LEC en matèria de costes.

3. PETICIONS

Pels fets i el dret anteriors demano que, desprès dels tràmits del cas, dicteu sentència que declari la nul·litat de la resolució impugnada, declareu la temeritat de l’Administració i l’imposeu les costes.

III. Tercer pas: sentència

Com va dir un conegut personatge històric «doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu». Si un impost s'ha de pagar, cal que ho feu; però si no, cal que us defenseu i que el farciment no valgui més que el pollastre.El jutjat va estimar la demanda, i l'Ajuntament va haver de retornar la taxa. Com sol ser costum dels Tribunals del contenciòs administratiu, no van posar les costes a l'Ajuntament, així que cada part es va haver de pagar les seves despeses. Per sort no s'havien de pagar taxes, donada la quantia minsa de la reclamació.

IV. Quart pas, petició de devolució d'ingressos indeguts

Com que la Justícia ha dit que la liquidació de la Taxa és improcedent, atès que al solar no s'hi fa cap activitat, hi ha la possibilitat d'aconseguir que l'Ajuntament retorni la taxa cobrada indegudament pels exercicis encara no prescrits. La LGT diu que el termini de prescripció és de quatre anys. Ara tinc en curs la petició d'ingressos indeguts de totes les taxes dels darrers quatre anys. Ja us diré si he tingut èxit.

Com va dir un conegut personatge històric «doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu»

V. Epíleg: un país de xorissos

L’essència d’aquesta taxa és la prestació d’un servei, si no hi ha servei, no s’ha de pagar. El tema dels solars no edificats ha estat molt controvertit i he guanyat molts casos perquè les ordenances es referien a activitats fetes en solars. Però, feta la llei feta la trampa: els Serveis Jurídics de la Diputació han anant assessorant els ajuntaments que, progressivament, han anant canviant les ordenances i les han adaptades a la famosa “recollida, transport i tractament de restes vegetals” que podem veure ara. Sobre aquesta base els Jutjats han anat tombant els recursos dels propietaris de solars, atès que la Llei de Finances Locals només diu que es poden posar taxes pels serveis de recollida de residus, sense especificar. L’única forma que tenim ara d’eludir el pagament de la taxa és notificar, abans de final d’any, que hem contractat el servei de recollida i tractament de restes vegetals de la nostra parcel.la amb una empresa, adjuntar el contracte i demanar que se’ns exclogui del padró de la taxa, en justificar que no fem ús del servei.

A banda de la picaresca pròpia de república bananera de canviar les ordenances per fer pagar per un servei que no et donen, les famoses taxes judicials amb que ens han obsequiat, fan que no estigui justificat reclamar: valdria més el farciment que el pollastre! És dur, però és veritat. Suma greuges i segueix comptant: Administració 1, ciutadans 0.