English English Español Español

Defensa legal en dret del treball

Quan hem d'actuar en els tribunals no portem només empreses, o només treballadors. Sempre hem assessorat tots dos col·lectius. Això vol dir que, quan t'assessorem o et defensem, apliquem criteris estrictament tècnics i no ideològics. Així tens el millor consell: coneixem els dos punts de vista d'una relació laboral: el del treballador i el de l'empresari, i els trucs que cadascú utilitza.

Trucs?

Si, per exemple, l'empresari que t'assegura mitja jornada però t'exigeix que la facis completa; que et posa en nòmina menys del que et paga; que et fa treballar més hores de les legals i no te les paga; que et diu que, si no li signes una baixa en blanc, no et contracta; o t'obliga a treballar en condicions de perill; o t' assetja contínuament perquè te'n vagis (mobbing).

O el treballador que t'està simulant una malaltia que no té (sol ser una depressió, per això va a la platja cada dia); o el que fa servir la feina per dedicar-se a les seves coses, fins i tot a fer-te la competència sense que tu ho sàpigues a través de la seva esposa o del seu cosí; el que passa l'estona; el que s'escaqueja; el que et roba i tu no ho pots demostrar; o el veterà que porta tants anys a l'empresa que el seu acomiadament val una fortuna i aquí el tens, mirant-te desafiant.

Hem portat tots aquests casos i molts més, coneixem els trucs i el que cal fer per desmuntar-los.

Acomiadaments

L'acomiadament pot ser disciplinari o per causes objectives. El disciplinari és el que té el seu origen en una infracció dels deures del treballador, per exemple no anar a la feina o passar dades confidencials a la competència. L'objectiu es quan hi han causes tècniques o productives, per exemple que l'empresa té pèrdues, o li han baixat les vendes i necessita reduir la plantilla.

En la pràctica els Jutjats del Social posen traves a admetre els acomiadaments objectius i no són fàcils d'aconseguir. La principal diferència és la indemnització, que és de 45 i 33 dies/any en els disciplinaris i de 20 en els objectius.

Els tràmits a seguir per a un acomiadament són:

Si s'aconsegueix l'acord o hi haurà readmissió (amb abonament dels salaris fins aquell moment), o es reconeixerà que l'acomiadament és improcedent, amb abonament de la indemnització. Si no hi ha acord el treballador ha de presentar demanda al Jutjat Social que citarà les parts a judici i decidirà si l'acomiadament és procedent (justificat) o improcedent (injustificat). En el primer cas el treballador no cobrarà i en el segon se li reconeixerà la indemnització de 20, 33 o 45 dies per any, segons els casos.^

Expedients de regulació d'ocupació

De vegades, per circumstàncies diverses, una empresa es veu obligada a reduir temporalment la seva plantilla, potser perque hi ha una crisi de mercat, perque ha fallat un important client o perque un incendi ha afectat una part de les instal.lacions. En aquests casos la solució és tramitar un expedient de regulació d'ocupació que permeti superar la crisi i que el treballadors cobrin l'atur.

Altres cops l'empresa és inviable o es vol tancar, també llavors s'ha de tramitar un expedient de regulació per extingir els contractes de treball.

Els tràmits d'un expedient de regulació per extinció de contractes són:

Les indemnitzacions legalment previstes per l'extinció del contracte de treball per expedient de regulació són de 20 dies de salari brut per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats.

Som experts en la tramitació d'expedients de regulació d'ocupació, tant des del punt de vista de l'empresa, com dels treballadors.^

Accidents de treball

Es considera accident de treball no només el que passa en el lloc de treball, sinó també quan anem o tornem de la feina. Som experts en aquests accidents i tot el que comporten: la responsabilitat laboral, el demanar recàrrec de prestacions, els judicis penals per negligència (cada dia més durs i difícils), i les demandes civils de responsabilitat. Això inclou la lluita contra les companyies d'assegurances, que sempre solen trobar una clàusula en lletra petita que limita la seva responsabilitat.

Saps que un empleat pot demanar civilment a l'empresa encara que hagi cobrat la pensió o indemnització de l'INSS per accident de treball?

Mira un exemple dels darrers casos que hem portat:

Què és el recàrrec de prestacions?

Les mesures per reduir els accidents laborals són cada vegada més exigents. Malgrat tot, la sinistralitat segueix sent alta. Quan hi ha un accident de treball la Inspecció de Treball obre expedient per si hi ha hagut manca de mesures de seguretat. Si arriba a la conclusió que si (que és gairebé sempre) s'imposa a l'empresari un pagament que es diu «recàrrec de prestacions» i que consisteix a pagar entre el 30% i el 50% del que el treballador té dret a cobrar per l'accident . És com una mena de multa i, per això, no es pot contractar una assegurança que el cobreixi, cal pagar-lo. Es tracta que l'empresa mai descuidi les mesures de seguretat pensant que té el risc assegurat.

El recàrrec s'aplica quan s'han vulnerat les mesures generals o particulars de seguretat en el treball; o les elementals de salubritat; o no s'han respectat les condicions d'adequació personal al treball, tenint en compte les característiques d'edat, sexe i altres condicions.

La Inspecció proposa a l'INSS el percentatge de recàrrec i, si aquest accepta la proposta (que és gairebé sempre), envia l'expedient a la Tresoreria que ens calcularà com s'ha de pagar. Aquest pagament és d'una sola vegada i es calcula amb unes taules força complicades que tenen en compte el tipus de lesió, l'edat i altres dades. Els diners resten dipositats a la Tresoreria, que va passant una part cada mes a l'INSS que complementa la pensió. Si ets empresari hauràs de pagar de cop tot el recàrrec; si ets treballador el cobraràs mensualment, no se't lliurarà de cop.

Ja us he dit que aquest recàrrec és com una sanció per no haver pres totes les mesures de seguretat. Això vol dir que el treballador té el màxim interès a demostrar que l'empresa no va complir. Aquest interès econòmic provoca que, algunes vegades, es donin situacions conflictives perquè el treballador i la Inspecció tenen una tendència a veure manca de mesures de seguretat per tot arreu per justificar el recàrrec, mentre que l'empresari sol pensar que el treballador va ser responsable de l'accident.