Ves a Mundilex

Història de Can Rui

Als anys 70 sel segle XX, en plena Dictadura, molts especuladors, en connivència amb ajuntaments designats a dit, es van dedicar a parcel.lar el pais. No importava el lloc, si hi havien o no recursos per urbanitzar, o si la zona era digna de protecció: Només es buscava el diner fàcil.

La nostra urbanització va néixer en aquell moment. Primer va ser d'una societat que es deia FONTSCALDETES SA, després de CATALONIA 2000 SL, després de JULIEN Y AGULERA SA, despres de CANRUY SA i, hores d'ara, pertany a la JUNTA DE COMPENSACIO, integrada per tots els propietaris.

Durant anys la urbanització va estar pràcticament abandonada fins que Juan Galvez Navero (†), un home singular, va decidir lluitar contra els especuladors, i unir i organitzar les persones més actives. Ell va ser l'ànima de l'ASSOCIACIO DE PROPIETARIS DE CAN RUY i va impulsar tot un procès legal contra els promotors sense escrúpols que ha permés, despres de moltes complicacions, demandes i querelles, que avui els terrenys de la urbanització siguin de la JUNTA, una entitat urbanística diferenciada de l'Associació. Les tasques de l'ASSOCIACIÓ han quedat limitades al manteniment de la xarxa elèctrica i de les instal.lacions d'aigua, que subministra i distribueix SOREA.

Per què es diu Can Rui?

La urbanització va ser batejada pels antics promotors com a «Can Rui» en honor a un personatge de dibuixos animats, molt popular en la década dels 80 del segle XX, «Ruy, el pequeño Cid», que van utilitzar com a ganxo comercial per vendre parcel.les tot fent promeses que no complirien. Quan es va constituir la Junta de Compensació els socis la van denominar JUNTA DE COMPENSACIO FONTSCALDETES. Posteriorment l'Ajuntament va demanar un canvi de nom per evitar confusió, atès que Fontscaldetes és una zona concreta del terme de Cabra. El nom es va canviar a l'actual: JUNTA DE COMPENSACIÓ DE LES PLANES DE CABRA.

¿Com és que els terrenys van ser adquirits per la Junta?

L’ASSOCIACIÓ va presentar, el 30/11/1988, querella criminal per apropiació indeguda i estafa contra els promotors de la Urbanització Can Rui, que va instruir el Jutjat d’Instrucció 22 de Barcelona, diligències prèvies 29/1990. La querella es va arxivar per considerar que els fets no eren delictius, segons interlocutòria 09/10/1990.

Llavors es va posar en marxa una estratègia legal per aconseguir la propietat de la Urbanització.

Diversos socis, compradors de parcel.les i que havien pagat el 100% de les obres d’urbanització, van presentar demandes individuals de judici de menor quantia exigint escriptura i l’execució forzosa de les obres d’urbanització.

De tots els judicis, el que va avançar més ràpid va ser el dels socis Vicente Giménez Vidal i Dolores Payerol Adell, tramitat al Jutjat de Primera Instància 35 de Barcelona, menor quantia 597/1993.

El 08/04/1994, es va dictar sentència que condemnava la Promotora a executar les obres d’urbanització.

Tots els socis, tal com s’havia convingut en iniciar els judicis, van cedir els seus drets a l’ASSOCIACIÓ, qui es va subrogar com a part actora en els judicis.

En execució de sentència es van valorar les obres d’urbanització en 88.270.000 Pts i es va embargar i treure a subhasta la finca matriu de la Urbanització.

L’ASSOCIACIÓ va cedir els drets de la subhasta a la JUNTA DE COMPENSACIÓ i el Jutjat 35 de Barcelona li va adjudicar la propietat de la finca per interlocutòria 21/12/2000.

D’aleshores ençà la JUNTA és propietària de la Urbanització, de la que ha anat segregant les parcel•les dels qui havien comprat en contracte privat a la Promotora.