Avinyonet de Puigventós, l'Empordà
Finals d'octubre de 2011. Som a la tardor d'un any que no en tindrà. Els turons de l'Empordà són secs, enguany ha plogut poc.
Avinyonet és un poble petit que proclama amb el seus edificis un passat més important que el seu present.
Hi ha poca gent pels carrers, a la terrassa del bar de la Unió Avinyonetenca alguns vilatans prenen un vermut, acaronats per un sol suau, tardorenc. Saluden.
La gent saluda a Avinyonet.la salutació és el signe extern dels pobles que no volen deixar de ser-ho.
Ens perdem pel casc antic i ens atansem a l'església. Els carrers ben cuidats, les façanes antigues, restaurades, els carrers amb recons i voltes, damunt d'un turó des del que es veu l'haromiós i humanitzat paisatge de l'Alt Empordà, ondulat i suau. L'església no té res de particular, hi trobem un grup de gent que, amb el mossèn, estan preparant un bateig i explicant la cerimònia. Ens miren i ens saluden. ¿Qui deuen ser aquests forasters? es deuen preguntar.
.