Líbia, abril de 2007
He fet un pensament
Fa anys que tinc una fita: creuar el Sahara en moto. He anat en cotxe diverses vegades i m'havia agradat molt, però mai en moto. És una il.lusió que he assolir als 53, no podia esperar més, la moto és exigent, i encara més en jornades extremes i distàncies inabastables com les dels deserts libis. Era !ara o mai¡.
From years I have had a dream: to cross the Sahara on my motorbike. I visited the Sahara desert three or four times before and I enjoyed it a lot, but never on motorbike. It was a target I was aiming to for years and I cannot wait more because I am 53, to drive a motorbike is hard, and even harder in extreme journeys and long distances through high dune seas like the Libian desert ones, !now or never¡
Galerķa de fotografies
Clica en les fotos per veure-les més grans i llegeix els comentaris.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Itinerari
Hem volat de Barcelona a Tunis via Frankfurt.
Despres un vol interior de Tunis a Jerba on ens esta esperant el Roger Podio, el Manolo y el Jose amb els tres tot terrenys i una furgoneta, el guia i un polícia, que és obligatori quan hi ha més de cinc vehicles. Sortim en direcció a la frontera líbia on aribem ja de nit.
Despres de fer els tràmits duaners i de canviar la moneda local, intentem fer el màxim de quilòmetres, però hem de fer nit a un hostal prop de Yafran.
L'endemà ens llevem d'hora i arribem a un poblet prop d'Adiri on deixem els remolcs, baixem les mtoso i els quads i comencem la travessa de veritat.
Ens endinsem a les grans planes del desert d'Al Awari en direcció cap al Sud on estarem tres dies travessant planes immenses i dunes altíssimes sempre seguint el mateix rumb i dormint en campaments improvisats.. Al tercer dia de travessia el Land Rover del Manel trenca la caixa de canvis i ens quedem només amb tres cotxes per donar recolzament a sis motos i tres quads. Cal prendre decissions dificils, Finalment abandonem el cotxe del Manel amb tot el menjar i sobrecarreguem els altres dos cotxes amb tota la benzina que són capaços de portar. Quan aribem al primer lloc civilitzat el Roger mirarà de contractar un transport que pugui desencallar el cotxe i remolcar-lo fins a la frontera amb Tunísia.
Finalment arribem a una població que es diu Al Awaynat, on ens podrem dutxar despres de tres dies de jornades esgotadores de sol a sol. Alla hemd e prendre una altra decissió important. Degut al problema del cotxe del Manel no és possible retornar per la zona dels llacs, Despres de tres hores de reunió es decideix baixar el màxim que es pugui vers la frontera del Niger i retornar cap al Nord per la frontera d'Algèria, tot i el risc d'atac de grups terroristes.
Despres de descansar i fer l'avituallament a al Awaybat, sortim amb el recolzament d'un cotxe llogat en direcció Sud i ens endinsem a l'Akakus, un dels deserts més inhòspits del món. La calor de la jornada és sufocant i els paisatges absolutament corprenedors. Tornem a dormir a Al Awaynay i l'endemà sortim les motos, els quads, el Land Cruiser del Jose i un altre amb més de 30 anys llogat a un tuareg de la zona. Creuarem durant dos dies el desert d'Al Awari en direcció Nord sobre la terra de ningú que hi ha entre la frontera de Líbia i Algèria, finalment farem nit a Gadamés i l'endemà tornarem a la població on varem deixar els remolcs.
Allà prendrem una furgoneta que ens durà a Trípoli, d'on un avió ens durà a Barcelona via Roma. El Roger i el Manel finalment van aconseguir rescatar el Land Rover i repatriar-lo.