Peru, agost de 2004

Clica una foto per llegir-ne el comentari.

La Dolo feia temps que volia visitar el Machu Pichu.

El viatge: Una sorpresa descobrir Perú i les seves cultures mil.lenàries, inques, aimares, etc. i el mestisatge amb la cultura espanyola, que va inundar el pais d'esglésies i convents. Vem gaudir dels magnífics paisatges, les altísimes muntanyes, els misteriosos monuments megalítics, el paisatge ple de contrast, la vida salvatge, el desert, el llac Titicaca i les illes Ballestas, curulles de vida.

La gent: sempre ens vem trobar ben acollits. Els peruans són més passius que els europeus, però també més amables. Només varem trobar diferències de forma de ser a la zona d'Arequipa on són més actius i dinàmics. Va ser motiu de reflexió com pot ser que tota aquella cultura quedés tan ràpidament sotmesa per quatre arreplegats aventurers sense escrúpols vinguts d'Europa. Un altre tema comentat va ser: ¿com és posible que, tenint una cultura pròpia, una llengua —el Qetxua—, fins i tot una religiositat peculiar, els indigenes no hagin desenvolupat un sentit reivindicatiu de la seva nacionalitat?

El menjar: tota una sorpresa. Al Perú es menja molt bé. Posen molta cura en els ingredients i les elaboracions dels plats. Cal no oblidar el piscosauer, una beguda refrescant feta amb pisco, clara d'ou i llimes.

Els companys de viatge: tots bona gent. Tenim un record especial per la Marian i el seu fill Marc; per la Sónsoles la seva germana i la Charo, amb un bon rotllo impresionant; per la Mercè, una noia que sap viatjar, sempre amb un somriure als llavis; per l'Angels, la millor arqueóloga de València, amb el seu entusiasme per les coses que anavem veient que se t'encomanava, el seu sentit de l'humor i ironia; la Montserrat, mestra de valencià tan discreta i agradable. Us recordem a tots.