Turquia, agost de 2007
Clica una fotoper llegir-ne els comentaris.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Despres de visitar Estambul tres dies al 2004 ens van quedar ganes de tornar i veure més a fons un pais que prometia ser fascinant. Els de Territori 4x4 organitzaven una expedició i ens apuntarem. Ja sabiem que seria un viatge més turístic que d'aventura, i es va confirmar. L'organització va ser una mica imaginativa, actuant sobre la marxa i amb alguna inexactitud (com per exemple que venia gent de l'edat de la Lluna, cosa que finalment no va ser certa), manca de llibre de ruta, tracks i waypoints erronis, etcétera, res que no esperesim. Tots els problemes van ser brillantment superats per la inteligència emocional del guia, el Manolo Herrera, que va conseguir superar totes les dificultats amb dignitat.
Un balanç molt positiu tot plegat, el pais molt bonic i els companys de viatge molt bona gent, disposats a compartir-ho tot.
- Walter, Amparo y Walteret, una gent que val la pena i que reveurem segur.
- Alfonso y Enrique, companys inseparables i llurs respectives, viatgeres indòmites (mercès Pilar pel Fortasec) ' d'Ana, tor un caracter que va tenir cura de la Lluna.
- Manolo, un tipus que va saber estar a l'alçada d'uns waypoints amb massa desviament i d'Anna i Antònia (mercès Antonia per fer de cangur de la Lluna).
- Marius amb qui varem passar tants bons moments i al que deiem amb el malnom carinyós de "el ultimo de la fila".
- Xavier i el seu magnífic Mitsubishi que es va quedar enganxat tot el viatge al paraxocs del Toyota de Manolo (¿s'haurà despegat?) i Elvira que, encara que va començar el viatge un xic escèptica, acabà gaudint-ne igual que tots, ¿repetiràs?.
- Els Pepes i llurs respectives, unes persones formidables i viatgers apasionats. Mercès Peperro pel teu sentit de l'humor a prova de bomba; i a tu Pepe Travel per la teva forma de ser extrovertida i pel creuer marítim que ens vàreu muntar, un bon record.
- Antonio i Patricia: mercès pels glopets de vi Antonio, i per la teva senzillesa i amabilitat Patricia, vas donar la talla adaptante-te al bó (l'hotel d'Antàlia) i al dolent (la calor, la pos i els picnics sense ombra).
- Juan i Isabel, una parella molt compenetrada. Mercès al Juan per les dosi d'oli d'oliva i la seva divertida murrieria.
- Felipe i Gloria, que feren la guerra pel seu compte, però que s'integraren al grup perfectament.