Estats Units, agost de 2008

Clica en una foto per veure-la ampliada i llegir els comentaris.

Per què la Ruta 66

Després de gaudir d'un viatge molt interessant travessant Turquia a l'agost de 2007 i de creuar el Saharà tunisià en condicions molt extremes (inclosa la rotura del diferèncial del KXR al bell mig de les dunes) parlàvem de quina podia ser la nostra propera experiència de viatge.Cercavem un destí més convencional, més còmode,i se'ns va acudir d'anar als Estats Units i creuar tot el pais per la Ruta 66, des de Chicago a Los Ángeles, seguint l'antiga ruta de les caravanes de colons europeus que anaven cap a l'oest en busca d'una vida millor.

En la nostra decisió va pesar també tota l'aura mítica que envolta la Ruta, degut a les pel.lícules i els llibres.

El viatge

El dia 13 d'agost de 2008 arribem a Chicago per l'aeroport O'Hare procedents d'Amsterdam. Recollim el cotxe de lloguer i anem a l'hotel, que està just davant del Grant Park, el llac i el Millenium Park. L'endemà veiem la ciutat i hi dormim per segon cop.

El 15 d'agost, de bon matí, iniciem la ruta 66 en direcció Sud. Són onze dies travessant tot el continent, sense presa, aturant-nos quan ens convé. La llargada total de la ruta és d'uns 4.000 Km, i hem trigat 11 dies, amb un promig de 360 quilòmetres diaris. Hem travessat Illinois, Missouri, Arkansas, Kansas, Mou Mèxic, Arizona, Nevada i Califòrnia.

Impresions

Estats Units és un país que sempre sorpren, però la Ruta 66 encara més.

A les grans planes de l'interior la gent viu de forma austera, es veuen persones que són obertament pobres i les petites poblacions tenen un aspecte decadent i avorrit, com si mai no passés res. A les reserves índies es pot veure directament el tercer món dins del primer. La forma de vida rural, basada en granges aïllades, accentua la independència i l'idividualisme de la gent. En la forma de ser es pot identificar encara la idea que l'Estat és llunyà i que és la mateixa gent qui s'ha d'organtizar per resoldre els seus problemes.

El viatge és especialment interessant degut alcontrast entre les ciutats, com la moderna Chicago, la enorme Los Ángeles, o l'europea San Francisco; i els petits llogarrets, on el temps sembla haver quedat congelat en algun moment dels anys 50 del segle XX.

Informació util

Els vols i els hotels del primer i del darrer dia a Chicago i San Francisco els vem contractar a Bonanova Tours, que ens va trobar uns bons preus i ens va donar un bon servei (mercès Oscar Vals). El lloguer del cotxe es va fer directament per internet a National, una empresa d'abast estatal, que ens va permetre prendre el vehicle a Chicago i tornar-lo a San Francisco amb un eptit recàrrec. L'allotjament durant la ruta l'anavem trobant sobre la marxa. Degut a les enormes distàncies i a les limitacions estrictes de velocitat a 90 Km/hora els viatges transcontinentals duren molts dies i tot està preparat per dormir en ruta. A les entrades i sortides de les poblacions hi han motels amb uns preus molt raonables, que es solen anunciar en grans cartells lluminosos als que diuen si ténen habitacions lliures. Una de les cadenes d'hotels més populars és la Super 8, ni millor ni pitjor que d'altres, però correcta.

Per poder seguir la ruta cal obtenir prèviament una informació detallada de les desviacions a prendre per no anar per les autopistes que, al llarg dels anys, s'han anat construint damunt de l'antiga ruta i l'han desdibuixada i feta perdedora en alguns punts. Cal oblidar la presa i assumir que el que ens interessa, més que arribar al destí, és gaudir del viatge. No hem de tenir cap presa i sempre hem d'estar disposats a aturar-nos per visitar una curiositat o parlar amb les persones que, per cert, són molt amables i acollidores.