Malàisia 2004
![]() |
|
|
|
|
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|||
![]() |
![]() |
Al desembre del 2004 hem visitat Malàisia per conéixer els pares de l'Alvin, el marit de la Natura, i, de pas, celebrar la seva boda segons a tradició xinesa.
Malàisia és un pais islàmic al que hi conviuen tres cultures ben diferènciades: l'islam, la xinesa i la hindu. També hi ha cristians, pero són molt minoritaris. Cadascuna viu a la seva manera, hi ha una convivència formal, però no un projecte social de pais en el sentit europeu del terme. L'organització social és doncs hereva de la cultura anglosaxona, com als Estats Units: junts però mai remenats. Els islàmics tenen la seva pròpia societat, que domina políticament les altres; els xinesos mantenen la seva pròpia llengua i cultura, igual que els hindús. La minoria xinesa és la més pròspera, domina els negocis i els àmbits professional. Els musulmans ocupen els llocs de treball de menys preparació, com taxistes, cambrers, obrers, etc. No us puc parlar massa dels hindús
L'idioma comú és l'anglés, tot i que teòricament hauria de ser el malai. L'anglés està present en tots els àmbits del negoci i del comerç. els millors diaris del pais són en anglés i es pot viure perfectament al carrer parlant anglés. El malai és pràcticament una segona llengua despres de l'anglés perque, tot i que aquest probablement es parli menys al carrer, és l'idioma de prestigi, de la publicitat, de l'alta cultura i dels negocis.











