Tunísia 2004

Per setmana santa del 2004 varem anar al Marroc amb el cotxe. Allà vem tastar per primer cop la màgia del desert, varem quedar captivats i amb ganes de tornar. Quant la gent de Territori 4x4 ens van dir que organitzaven un viatge a Tunísia no ho varem dubtar: cap allà que hi vem anar.

El viatge va ser tota una aventura. Varem embarcar divendres a Marsella i despres d'un dia de navegació arribarem a la ciutat de Tunis. El primer dia anarem a dormir a Gabés i l'endemà ja estavem dins la zona prohibida del Sahara tunisià, despres de passar els controls militars. Varem fer dues nits d'acampada en el sud profund, travessant cordons de dunes i paratges inoblidables enmig del no res. En una esgotadora marxa cap al Nord, seguint un oleoducte, vem arribar a Kebili, on vem fer dos nits a l'hotel Oasis. Dos dies que aprofitarem per descobrir el Xot el Jerid, el Fauar amb les seves dunes de sorra blanca que semblen farina, i la zona de Nefta amb el seu oasi de palmeres, una illa de verdor enmig del desert. L'endemà ferem nit a Tozeur i visitarem les grans dunes del Hamma. L'últim dia nit a Hamamet i l'endemà preniem el vaixel de retorn cap a Marsella.

La gent de Tunisia és acollidora i hospitalària. Aquest és un tret comú a tots els països de cultura islàmica. Són gent càlida amb la que no costa gens relacionar-se. Sempre estan disposats a ajudar. Fins i tot la policia o els militars, que en aquests països tenen molt poder, també són amables amb els estrangers. Com a tot arreu, hi ha de tot, però de les tres vegades que hem estat a Tunísia, mai no podem dir res dolent de ningú. Mai no tens la sensació de córrer perill.

Els companys de viatge excepcionals. Aquesta forma de viatjar en 4x4 i les condicions extremes de l'itinerari, la travessa del desert per llocs molt complicats, les nits d'acampada sota els estels, ja comporta una selecció natural del tipus de gent amb la que viatges. Normalment són gent aventurera, acostumats a passar dificultats i incomoditats, a improvisar i sortir endavant. Això implica que són molt bons companys. En condicions extremes tu tens el teu company i ell et té a tu i quan ets al desert no hi ha res més que això. La solidaritat és total i l'esperit de compartir-ho tot sorprenent. Fins i tot persones a les que no coneixes t'ajuden en tot, igual que tu els ajudes a ells. Crec que el millor que podem treure del desert és precisament això: adonar-nos que ens necessitem els uns als altres.

Tenim un apreci especial per l'Enric i la Consol, el Terraferma, el Joanilurdes, Antonio, Pilar i els seus dos fills, uns xiquets extraordinaris que s'han sabut comportar com cal en situacions de vegades dures per a ells. El Jesús, sempre donant el seus consell d'expert; el Jordi i les seves bones intencions, la seva filla Judit, que es va fer molt amiga de la Lluna; la família Intrèpids, uns aventurers de primera i la seva filla Laia, els professionals de Correcaminos que han fet una tasca magnífica; el Pau, gaudint de la sorra com ningú i donant un cop de ma quan calia; els altres companys de viatge. Tots són gent que recordem amb carinyo i que esperem trobar en el futur.